Pilar Rahola i llibreria Europa es poden acusar del mateix delicte? Podem considerar Pilar Rahola com a negacionista del genocidi palestí? Si creieu que és així, podeu adherir-vos a la proposta de querella d'aquest bloc en aquesta adreça:
coordinadoraantifeixista@hotmail.com
A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Pau Claris, 160
08071 Barcelona
A LA FISCALIA DE L’ÀREA DE MANRESA-IGUALADA
Palau Judicial
Manresa (Bages)
Els i les sotasignants, preocupats per l’actuació de l’exèrcit israelià des del 27 de desembre fins al 19 de gener de 2009 a Gaza (Palestina), a conseqüència de la qual s’ha produït un total no inferior a 1400 morts i 5000 ferits, la majoria població civil, a més d’un total de 20.000 cases que han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 que també han resultat completament destruïdes.
Els i les sotasignants considerem que aquestes actuacions de l’exèrcit israelià poden ser constitutives de delicte de GENOCIDI contra el poble Palestí, segons el Codi Penal vigent.
Els i les sotasignants, preocupats també pel fet que la Sra. Pilar Rahola i Martínez, en els seus escrits al diari La Vanguardia, i les seves declaracions al programa de la televisió autonòmica de Catalunya, TV3, utilitza arguments que poden considerar-se delictius pel fet que són una negació de la gravetat dels fets i una justificació de l’actuació de l’exèrcit de l’estat israelià,
EXPOSEM:
1. La definició de GENOCIDI que estableix l'Article 607 del Codi Penal, així com la de DELICTE DE LESA HUMANITAT tipificat en el 607 bis, s'escau aplicar-los a l'actuació de l'estat d'Israel en la seva invasió de la franja de Gaza des del dia 27 de Desembre de 2008 fins al 19 de Gener de 2009.
2. Per tant, la difusió per qualsevol mitjà de les declaracions verbals o escrites de la Sra. Pilar Rahola i Martínez que neguen o justifiquen la gravetat dels fets que s'han produït durant aquests 22 dies de terror, poden ser objecte de persecució per part de la justícia i castigades amb pena de presó, segons l’article 607.2.
3. Tal com exposem en la documentació que us aportem:
1."La libertad escupida", article de Pilar Rahola a "La Vanguardia", dia 14 de gener de 2009.
cal fer dues reflexions, segons el nostre parer, importants:
a) Davant de les dades que la Història ens mostra, no és difícil veure l'extraordinari paral·lelisme que existeix entre les actuacions de l'estat alemany durant els anys que van des del 1933 fins el 1945, envers diferents grups poblacionals, principalment el jueu, i l'actuació de l'estat d'Israel envers la població palestina. Nosaltres no hi veiem, només, un paral·lelisme, sinó que, fil per randa, l'actuació de l'estat d’Israel és idèntica a la del govern de l'Alemanya d'aquells anys. Amb un agreujant : Queden poques persones testimonis directes d'aquell Genocidi i, en canvi, aquest Genocidi actual contra el poble palestí s'està produïnt davant dels nostres ulls, davant de tota la humanitat. I això corromp tots els valors que el coneixement del Genocidi perpetrat pel govern d’Alemanya sobre el poble jueu ens havia inculcat. Sembla com si la por dels estats Genocides, els faci coincidir en els mecanismes de repressió.
b) Però els paral·lelismes no s'acaben aquí. Des de l'òptica dels habitants del Ghetto, també hi ha un mimetisme total. Sembla com si les reaccions d'un poble que va viure una situació sense esperança, al Ghetto de Varsovia, els jueus, i ara a Gaza els palestins, estiguin escrites en algun lloc. I ho estan. En les arrels mil·lenàries dels dos pobles, el jueu i el palestí. En la dignitat i l'orgull. En l'instint de supervivència dels pobles. I en aquest punt, estaran per sempre units. Ambdós pobles, davant de les actuacions d'un estat Genocida, articulen les mateixes solucions d'autodefensa.
Per tant, SOL·LICITEM:
Que aquesta fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL contra la Sra. Pilar Rahola i Martínez.
Vic, Osona, tretze de març de dos mil nou
Relació de signants:
Signatura número 1:
Josep Mª Navarro Cantero
President de SODEPAU
Signatura número 2:
Quim Fornés Salillas
regidor portaveu del grup municipal d'ICV de la Garriga
Resta de signatures (per ordre alfabètic)
Abert Grau Mateu
Adriana Sabaté Muriel
Aida Delhom Guillamet
Alba Donadeu
Alba Vilamala Comas
Albert Folch Flores
Alejandra Ranz Case
Alexandre Hino Camps
Antonio Muñoz Bernaza
Bàrbara Roch Civit
Carine Bordeux
Carles Manrique Luna
Cristina Cano Lavado
Dámaso Torres Navarro
Darío Ferro González
David Cortés Muñoz
Diana Reig i Baiget, advocada col·legiada de Lleida
Dolors Roma
Enric Andreu Trabal
Eulàlia Acuña Salazar
Eva Mª Durán Blanco
Felip Vidal Combalia, advocat col·legiat de Barcelona
Ferran Díez Gallego
Ferran Olivé Naval
Ferran Terol Salsas
Francesc Arnau Arias, advocat col.legiat de Barcelona
Ignacio García Alonso
Ignasi Romero i Herguedas
Irene Galofré i Boqué
Isaac Ruana i Surià
Jan Solé Barbany
Joan Bover Pons
Joan Gener Barbany
Joan Josep Sabater Martí
Joan Ramon Restarda
Jon Artola
Josep Cases i Barniol
Josep Ferrari
Julio Rodríguez Bueno
Laia Bertran Acosta
Laura Lascorz
Lola Badenes
Magda Sánchez
Manel Novo i Canyelles
Martí Prats Soler
Jordi Deu i López
Manuel J. Muriel Ramírez
Marcelo Adrián Barúa
Maria José Lera Rodríguez
Maria Jose Rengel Mas
M. Lluïsa Bastús Tarroja
Mariló Tudela
Martí Pujadas i Ferrer
Maysun Abu-Khdeir Granados.
Meritxell Casabella Subirana
Mònica Penas
Mònica Ximeno Roca
Montserrat Aumatell i Arnau
Mushir Abdelrahman Planes
Neus Collell Sala
Nora Acosta Rodríguez
Patricia Bobillo Rodríguez
Patricia Eugenia Astorga Pérez.
Pedro Ortiz Sanchez
Pere Fernández Ruiz
Pere Sanjurjo Marquine
Rosa Subirats Naval
Roser Iborra Plans
Roser Palol Quevedo (Aturem la guerra)
Rut Fernández Torras
Santi Adrián Velarde
Santi Coll Romero
Silvia Asensio Ruiz
Teresa Codina Noguera
Xavi Serra Cumane
Signatures de col.lectius:
“Ara9barris” (Col.lectiu de Nou Barris)
Centre Social Autogestionat 'La Maranya' - CSA La Maranya, Lleida.
Koordinadora d’Osona kontra la trortura i l’explotació laboral
Koktel kontrainformatiu, programa de Ràdio Ona i Ràdio Voltregà
Amb motiu de la situació d'extrema violència que s'està vivint al Pròxim Orient, l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, juntament amb altres entitats de la comarca d'Osona, ha planificat un Dia de Solidaritat amb Gaza. El proper dissabte 14 de febrer a partir de les 4 de la tarda s'han programat diferents activitats a Vic, amb la finalitat d'informar sobre “la realitat que ja fa 61 anys que està vivint el poble palestí i, per mostrar la solidaritat i denúncia davant d'aquesta situació”.
“Les activitats previstes no deixaran indiferent a ningú, ja que aquest dia es podrà conèixer de primera mà el que ha de suportar el poble palestí davant la indiferència de la comunitat internacional”, diuen els organitzadors.
Es començarà la jornada amb una exposició fotogràfica, acompanyada d'un te solidari i una lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban, a la plaça de la Catedral de Vic. “D'aquesta manera es podrà comparar visualment el tracte que van tenir els nazis cap als jueus, durant la Segona Guerra Mundial i, el tracte rebut actualment pels palestins per part del moviment sionista”, diuen des de l’Associació.
A continuació hi haurà una projecció del documental palestí "Domicili Privat" on es veu el patiment d'una família palestina obligada a conviure amb l'exèrcit israelià al pis de sobre de casa seva.
Abans del concert de clausura, el metge palestí resident a Vic, Dr. Sami Mahmud Abdul Jawad, i un membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría faran una exposició de la situació actual al Pròxim Orient en una xerrada al Casal Claret.
El dia acabarà amb un concert solidari a La Torratxa per recaptar fons per enviar als Comitès de la Salut Palestins que gestionen diferents hospitals del nord de Gaza, atenent a la seva crida de solidaritat per la falta de materials sanitaris per l'atenció de les més de 5.000 víctimes produïdes a l'últim atac d'Israel a la Franja.
Holocaust, també conegut com HaShoá en hebreu, és el nom que s'aplica al genocidi d'aproximadamente sis milions de jueus europeus, i d'altres molts grups d'Europa, durant la Segona Guerra Mundial. L'Holocaust va ser planificat i executat per l'Alemania, dirigida per Hitler, com a part d'un programa deliberat d'assassinat sistemàtic i extermini.
D'altres grups foren perseguits i assassinats pel règim, incloent-hi gitanos, soviètics, comunistes, polonesos, ètnies eslaves, discapacitats, homosexuals i disidents polítics i religiosos.
Tot l'aparell de l'estat alemany estava involucrat en la logística de l'assassinat massiu, convertint el país en un estat Genocida.
La persecució i el genocidi es va planificar en tres etapes:
a) Identificació dels grups a exterminar
b) Confinació en Ghettos
c) Camps d'extermini
Si la identificació de certes ètnies (gitanos eslaus) i grups o minories (dissidents polítics i religiosos, discapacitats..), no oferien dificultat, la identificació dels jueus va exigir l'aprovació de les Lleis de Nuremberg.
La confinació en Ghettos d'aquests grups a exterminar, va ser una pràctica habitual de l'estat alemany. Aquesta confinació en Ghettos era el pas previ a la deportació dels seus habitants a camps de concentració i extermini. L'exemple més documentat és el del Ghetto de Varsòvia, un dels pocs on es va produir un aixecament armat contra els alemanys..
L' Aixecament del Ghetto de Varsovia va ser la revolta dels jueus del Ghetto de Varsovia, quan les tropes alemanyes van començar la segona deportació massiva dels seus habitants, majoritàriament jueus, cap als camps de concentració i extermini, durant la Segona Guerra Mundial. Va ocórrer entre el 19 d'Abril i el 16 de Maig de 1943, sent finalment aixafada per la Gestapo. Anteriorment s'havia llançat un atac contra els ocupants alemanys el 18 de Gener, on els jueus polonesos van sortir ben parats.
Antecedents de l'Holocaust
Una vegada queAlemanya va envair Polònia, la població jueva en tot el país va començar a sofrir atacs diàriament. El 1940 la població jueva polonesa, uns 3 milions, van començar a ser reubicada en petits sectors de les ciutats poloneses, denominats Ghettos. En el Ghetto de Varsòvia, el més gran de tots, habitaven amuntegats uns 380 mil jueus, prop del 30% del total de habitantes de Varsovia. En canvi, només ocupava el 2,4% del territori. Durant l'any i mig següents, jueus de la ciutat i poblacions del voltant foren traslladats forzosament al Ghetto. Les morts per malalties i la fam van contribuir, no obstant, a mantenir el nombre d'habitants estable. Cal considerar que les racions d'aliments per a jueus eren, oficialment, limitades a 184 calories per dia, mentre que als polonesos els corresponien 1800 i als alemanys 2400.
Els alemanys van tancar l'accés del Ghetto de Varsovia a l'exterior amb una tanca de filferro amb púes primer i després, amb un mur de 3 metres d'alçada i 18 Km. de llarg. Per a la comunicació amb l'exterior s'hi van habilitar 12 portes, fortament vigilades, per travessar les quals eren necessaris passis que facilitaven els mateixos alemanys o els jueus de dins del Ghetto que colaboraven amb els alemanys.
Per al funcionament i l'ordre del gueto, en uns casos, i el sosteniment i l'ajuda mútua de les persones que hi vivien, en d'altres, es van crear organitzacions i institucions en el gueto.
Els Judenrat (Consell Jueu) era una entitat creada pels alemanys i formada per jueus que, sota les ordres dels alemanys, s'encarregava de l'administració dels ghettos. Aquesta organització era l'encarregada de distribuir els aliments, medecines, combustible i tot el que els alemanys deixaven entrar al Ghetto. Bàsicament, però, va ser creada per a satisfer les necessitats de ma d'obra barata dels alemanys i per a controlar la població del Ghetto..
Els problemes més importants eren l'hacinament de la població, la fam, la inactivitat i les dures condicions de treball. Tot això va portar als habitants del Ghetto a organitzar-se clandestinament, al marge dels alemanys i del propi Judenrat.
El Judenrat i d'altres organitzacions van decidir establir la norma de 7 persones per dormitori i van crear cantines on es donava menjar gratis. També van organitzar 4 escoles primaries per a la canalla del Ghetto. En el Ghetto es va crear una extensa xarxa clandestina d'oposició als alemanys, que, sovint, es camuflava com a cantines per a menjar.
El Judenrat era, a més a més, responsable dels hospitals i orfelinats. Les activitats religioses, en un principi permeses, van acabar fent-se en cases particulars, així com les reunions clandestines d'oposició als alemanys.
Van néixer dues organitzacions jueves militars clandestines, la Zydowska Organizacja Bojowa (ZOB) i la Zydowski Zwiazek Wojskowy (ZZW).
Els jueus van construir, de manera clandestina, centenars de bunkers i túnels, incloent-hi 618 refugis anti-aeris. Aquests refugis subterrànis van ser camuflats, i es comunicaven uns amb altres a través de les clavagueres i, a més, disposaven d'electricitat i aigua. Es va aconseguir, també, construir túnels que comunicaven amb l'exterior del Ghetto, i que s'utilitzaven per a pasar aliments, medecines combustible i armes.
Fins i tot abans que els alemanys comencessin a transportar milers de jueus al camp d'extermini de Treblinka, els jueus ja havien començat a morir en massa, a causa de les epidèmies i a la fam. En un període de 52 dies, que va culminar el 12 de Setembre de 1942, uns 300 mil residents del Ghetto de Varsovia van ser enviats a camps de concentració, on van ser assassinats. A l'iniciar-se aquesta deportació, el Judenrat i altres organitzacions colaboracionistes van ordenar no lluitar, ja que creien que els jueus eren enviats a un camp de treball, en lloc d'un camp d'extermini.
A la fi de l'any, l'absència de notícies dels deportats i les rumors que es filtraven entre els soldats alemanys, van convèncer els jueus restants de la crua realitat, i quan van escoltar que noves deportacions venien en camí, van decidir lluitar. No obstant això, dels gairebé 60 mil jueus que quedaven en el gueto, menys de mil tenien experiència de combat i la immensa majoria de la població no va participar en la resistència armada.
El 9 de Gener de 1943, els alemanys ordenen la represa de les deportacions del gueto, els jueus s'assabenten d'aquesta ordre i comencen a prendre mesures.
Inici de l'Aixecament
El 18 de Gener, els alemanyes van intentar deportar a la població jueva restant, però les organitzacions jueves clandestines van expulsar els alemanys i van prendre el control del Ghetto. Es van instal·lar llocs de vigilància a cada cantonada i tot jueu acusat d'haver col·laborat amb els alemanys va ser executat, incloent els membres del Judenrat i de la policia jueva. Els revoltats no disposaven de moltes armes, la majoria carregava pistoles i revolvers, i disposaven d'unes dotzenes de rifles vells. Tenien molts explosius casolans, així com bombes de ma proporcionades per l'Exèrcit Territorial Polonès, organització clandestina polonesa, d'oposició a l'ocupació alemanya.. Quatre dies després d'iniciar-se la lluita, els alemanys es retiren del gueto, i immediatament van iniciar la sol·licitud de reforços per a recuperar-ne el control. Per la seva banda, els alemanys van reunir 2.054 soldats i 36 oficials al voltant del Ghetto, incloent a 821 panzergranaders. A més van ordenar a uns 363 membres de la colaboracionista Policia Blava polonesa que envoltessin el gueto. Es van ajuntar tancs, vehicles armats, armes de gas, llençaflames i artillería per a l'eventual assalt. La resistència polonesa va veure una oportunitat d'actuar en l'aixecament, i va començar a intentar passar armes dintre del Ghetto. Entre el 19 i el 23 d'Abril l'Exèrcit Territorial i la comunista Guàrdia del Poble van intentar entrar al Ghetto des de distintes parts, sense èxit. Una brigada polonesa, al comandament d'Henryk Iwański, fins i tot va entrar al Ghetto i va assolir establir un enllaç amb la resistència jueva, ajudant a uns pocs a escapar. La resistència polonesa també va transmetre missatges de ràdio informant a les potències aliades de la desesperada situació dintre del Ghetto de Varsovia. No obstant això, malgrat els esforços polonesos i jueus per a mantenir la resistència, era cada vegada més evident que quan els alemanys ataquessin amb tota la seva força, el Ghetto cauria.
El contraatac alemany
En la nit del 19 d'Abril de 1943, insurgents jueus van llançar bombes molotov i grenades de mà, quan els soldats alemanys van començar a avançar cap al Ghetto. Dos tancs francesos, capturats pels alemanys, van ser destruïts pels homes de la ZOB i la ZZW, organitzacions clandestines jueves de lluita contra els alemanys. Els soldats alemanys van començar llavors a cremar casa per casa, demolir soterranis i clavagueres i a assassinar a tots els jueus que capturaven. Quatre dies després, la lluita organitzada va acabar. Els jueus s'amaguen en els refugis que havien construït, encara que centenars són capturats. Molts es suïciden, i algunes dones detonen grenades de ma que tenien amagades sota la seva roba quan són arrestades. Coneixent que el final de l'aixecament s'apropava, la població civil polonesa s'aglomera a les portes del Ghetto, més que tot per curiositat, perquè l'anti-semitisme i la propaganda dels alemanys havien ofegat qualsevol simpatia cap a la causa jueva. El Ghetto continua sent arrassat diàriament, el general alemany Jürgen Strop relata en el seu diari com "famílies senceres es llancen per les finestres dels edificis incendiats". El 6 de Maig apunta que ha capturat a mil cinc-cents jueus i han assassinat a 365 combatents, als quals Stroop qualifica com bandidos. A causa de les tàctiques d'escamot de les quals fan ús els jueus, els alemanys deixen d'atacar a la nit. Els insurgentes jueus i polonesos aprofiten per a intentar trencar el cèrcol al voltant del Ghetto, però fracassen. Per al 8 de Maig es totalizan 20 dies de combats continus, en aquest punt els edificis del Ghetto són unes ruïnes fumejants, i en els seus soterranis es troben amagats els supervivents, que comparteixen el refugi amb els cadàvers dels caiguts, que al seu torn són devorats per les rates. Aquest mateix dia els alemanys capturen la caserna general del ZOB (organització militar clandestina dels jueus), sent executats immediatament tots els que es trobaven allí. Els alemanys decideixen que ja és hora d'acabar amb la lluita i comencen a cremar el Ghetto, els supervivents s'amaguen en els embornals. Sense municions, no poden suïcidar-se, pel que demanen als seus companys que els matin. Per a evitar que l'incendi passi els límits del Ghetto, els bombers de Varsovia són desplegats fora. Per al 16 de Maig, 26 dies despres de començar l'aixecament, Stroop declara que la batalla ha acabat i la sinagoga del carrer Tlomacka és demolida com a símbol de la fi de la resistència jueva a Varsovia. Els colaboracionistas polonesos inicien la persecució dels supervivents del Ghetto, i li posen un nom a la mateixa: la caça del jueu.
En total, uns 7.000 jueus van morir en l'atac alemany. Uns altres 6.000 addicionals es van cremar o van asfixiar en els búnkers que ells van construir
La majoria dels edificis del Ghetto van ser escombrats ran del sòl.
Conclusió
Com hem vist, un dels elements més importants que defineixen l'Holocaust del poble jueu i per extensió, un Genocidi, és el Ghetto. Tant en el que fa referència a les actuacions de l'estat Genocida, com en el sistema d'organització, dintre del Ghetto, dels pobles sotmesos al Genocidi. A continuació fem una relació, no exhaustiva, dels trets que defineixen un Ghetto.
Actuacions de l'Estat Genocida:
Confinament en un recinte, de població amb característiques homogènies de etnia, religió, o ideologia.
Menyspreu dels Drets Humans vers els habitants del Ghetto.
Aïllament del recinte de confinament mitjançant murs o alambrades
Establiment d'uns accessos d'entrada i sortida vigilats per l'exercit
Ús d'organitzacions col·laboracionistes per a tenir el Ghetto sotmès
Raccionament dels aliments
Raccionament de les medecines.
Raccionament dels productes energètics necessàris per a la subsistència: electricitat i combustibles per a calefacció.
Control de qualsevol forma d'intercanvi comercial amb l'exterior.
Utilització dels habitants del Ghetto per a treballs a l'exterior en forma d'esclavatge encobert.
Indiferència davant la fam, les plagues i malalties que es produeïxen al Ghetto.
Segrestament, en forma de detencions i trasllat a instal·lacions exteriors al Ghetto, de grups de població.
Identificació dels habitants del Ghetto com a delinqüents i terroristes, inassimilables dintre del territori de l'estat Genocida.
Desproporció en les actuacions referents a l'ordre públic dins del Ghetto.
Acarnissament sobre la població civil de l'interior del Ghetto, en las actuacions d'ordre públic.
Destrucció indiscriminada de vivendes i infrastructures del Ghetto.
Organització del Grup reclòs en el Ghetto:
Creació d'una policia pròpia encarregada de l'ordre.
Creació d'Organitzacions amb components Religiosos, Polítics i Militars.
Creació de grups armats clandestins d'oposició a l'estat Genocida .
Vehiculació de les actuacions de solidaritat a traves d'aquestes organitzacions d'auto organització.
Habilitació de locals per a activitats de tipus religios
Habilitació de locals per a Hospitals.
Habilitació de locals per a la distribució d'aliments.
Habilitació de locals per a escoles.
Utilització d'aquests locals per a reunions clandestines d'oposició a l'estat Genocida.
Construcció de túnels i bunquers per a la defensa davant l'estat Genocida.
Existència d'una xarxa de solidaritat exterior al Ghetto, que proporciona, clandestinament, aliments, medecines i armes als habitants del Ghetto.
Provocació a l'estat Genocida, mitjançant accions militars de baix perfil.
Utilització de persones suïcides per a l'enfrontament am l'estat Genocida.
Reflexió
Davant de les dades que la Història ens mostra, no és difícil veure l'extraordinari paral·lelisme que existeix entre les actuacions de l'estat alemany durant els anys que van des del 1932 fins el 1945, envers diferents grups poblacionals, principalment el jueu, i l'actuació de l'estat d'Israel envers la població palestina. Nosaltres no hi veiem, només, un paral·lelisme, sinó que, fil per randa, l'actuació d'Israel és idèntica a la de l'Alemanya d'aquells anys. Amb un agravant : Queden poques persones testimonis directes d'aquell Genocidi i, en canvi, aquest Genocidi s'esta produïnt davant dels nostres ulls, davant de tota l'humanitat. I això corromp tots els valors que, el coneixement del Genocidi perpretat per Alemanya sobre el poble jueu, ens havia inculcat. Sembla com si la por dels estats Genocides, els faci coincidir en els mecanismes de repressió:
Els dos estats, l'alemany a Varsòvia i l'israelí a Gaza i Palestina en general, aixequen murs al voltant del Ghetto.
Els dos estats obren punts de pas fortament controlats per l'exercit, per poder controlar el trànsit de persones, d'aliments, de medecines i combustibles.
Els dos estats imposibiliten el dessenvolupament econòmic dels Ghettos i propicien la ruïna econòmica i moral dels seus habitants.
Els dos estats demonitzen davant de les seves ciutadanies, els habitants dels Ghettos. Els alemanys en deien 'criminals' i els israelís en diuen 'terroristes'.
Els dos estats genocides justifiquen la mort de civils, pels actes de violència que es produeixen contra ells.
Els dos estats, l'alemany i l'israelí, segresten ciutadans del Ghetto, (menors, dones, vells), indiscriminadament, per a mantenir el seu ordre dins el Ghetto.
Els israelís, com els alemanys abans, son insensibles davant de les condicions inhumanes en que viuen els habitants del Ghetto.
Els israelís, com els alemanys abans, en les seves accions de repressàlia contra els habitants del Ghetto, maten indiscriminadament i destrueixen vivendes, hospitals escoles, llocs de culte i infraestructures.
Però els paral·lelismes no s'acaben aquí. Des de l'òptica dels habitants del Ghetto, també hi ha un mimetisme total. Sembla com si les reaccions d'un poble que viu una situació sense esperança, en el Ghetto de Varsovia, els jueus i a Gaza els palestins, estiguin escrites en algun lloc. I ho estan. En les arrels mil·lenàries dels dos pobles, el jueu i el palestí. En la dignitat i l'orgull. En l'instint de supervivència dels pobles. I en aquest punt, estaran per sempre units. Ambdos pobles, davant de les actuacions d'un estat Genocida, articulen les mateixes solucions d'autodefensa:
Al Ghetto de Varsòvia, els alemanys creen el Judenrat (Consell Jueu), per a controlar la població del Ghetto. A Gaza, l'ANP era el seu equivalent.
Aquests organismes son els que monopolitzen, dins del Ghetto, la distribució d'aliments i medecines, així com la creació d'hospitals, escoles, menjadors i llocs de culte religiós.
A Gaza, com al Ghetto de Varsòvia, fan fora o eliminen els col·laboracionistes amb l'estat genocida i organitzen la població per a lluitar contra els opressors.
Al Guetto de Varsòvia creen organitzacions armades d'autodefensa. Al Ghetto de Gaza, també.
Els jueus a Varsòvia feien accions militars contra els alemanys. Els palestins a Gaza també en fan contra l'estat d'Israel.
Els palestins de Gaza, com el jueus de Varsòvia, fan túnels, fan búnquers i utilitzen el clavegueram per a defensar-se de les agressions dels estats Genocides.
Els palestins, com abans els jueus, es reuneixen clandestinament en domicilis privats i menjadors públics.
Els palestins a Gaza, com els jueus a Varsòvia, reben clandestinament aliments, medicines i armes de l'exterior de Gaza.
Els palestins, com els jueus abans, s'autoinmolen per a produir baixes als estats Genocides.
Des de l'any 1945 fins els nostres dies, s'han escrit milers de llibres i milions d'articles explicant i comdemnant la barbàrie feta pels alemanys contra els jueus. No se n'ha escrit CAP, no obstant, comdemnant l'actuació dels jueus en els Ghettos o els camps d'extermini. Ni cap jueu ni persona normal, ha considerat terroristes ni els jueus del Guetto, ni les organitzacions d'auto defensa que van crear. Mai, en el dret internacional s'ha considerat el Judenrat com una organització terrorista, ni les organitzacions militars d'autodefensa dels jueus a Varsòvia, la ZOB i la ZZW.
Tots els estats democràtics, deprés de la 2ª. Guerra Mundial, han legislat perquè no es poguèssin reproduir aquells fets. La legislació de l'estat espanyol n'és un exemple, incorporant al Codi Penal els articles 607 i 607bis, on es defineixen de manera clara, quines actuacions cauen dins del que és un Genocidi i Deleicte de Lesa Humanitat.
Però la nostra legislació va més enllà: En el 607.2 estableix com a delicte tant la NEGACIÓ com la JUSTIFICACIÓ de Genocidi. I aquest és el motiu de la querella presentada contra la Sra. Pilar Rahola.
Envieu les vostres adhesions a la querella (nom, cognoms i DNI) a coordinadoraantifeixista @hotmail.com
La massacre, dia a dia (vídeos)
En 22 dies de terror, hi ha hagut no menys de 1400 morts i 5000 ferits, la majoria població civil, a més d’un total de 20.000 cases que han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 que també han resultat completament destruïdes.
